per què economies
locals amb Unitats d'Intercanvi locals?
- hi ha productes que
difícilment podrem mai produir localment: ordinadors, telèfons, cotxes, avions
... per tant hi ha Productes Globals, Mercat Global i Monedes Globals .
- hi ha productes que fins fa
50/60 anys sempre s'havíen produït localment: menjar, roba, mobles, cases,
salut bàsica... per tant hi ha Productes Locals, Mercats Locals i hi hauria d'haver Monedes Locals (o Unitats d'Intercanvi Locals) per estimular la producció i consum d'aquests productes.
- el que dóna riquesa no és
el diner sinó els intercanvis de sabers i coneixements, d'habilitats, de
possibilitats, de recursos, de productes, de serveis, ...
- l'euro és escàs i la gent
necessita intercanviar. Les monedes són eines per facilitar els intercanvis
- les economies locals són
del poble i de la gent, no són especulatives, no serveixen per
emmagatzemar, porten l'ADN de la cooperació on tothom guanya
- la majoria de persones
estem "atrapats" amb l'euro, l'euro és deute al banc, l'euro
està supeditat a la política i les finances. Les economies locals ajuden a cobrirles necessitats primàries bàsiques i permeten destinar euros per altres necessitats més globals
- l’economia global porta
l'ADN de la competència. O ets guanyador o perdedor
per què les economies locals forman part de l'economia del futur?
- en un món finit no hi pot haver un creixement infinit, necessitem viure tothom de manera sostenible, cal estimular els recursos locals, una gran font de riquesa que l'euro desaprofita. Tothom pot aportar en un marc cooperatiu
- les economies locals
permeten respirar a les persones, a la naturalesa. Les economies locals
són com els petits globus d'aire que poden fer surar de nou el gran vaixell que
s'està enfonsant
- tothom ha de poder
contribuir, ha de ser una economia cooperativa, convertir l'economia de la
competència en economia de cooperació: transició ètica, fomentar el
reciclatge, educació del consum
- l'economia ha de tenir la
Massa Monetària controlada per evitar els cicles d’inflació i deflació. L'economia
global està descontrolada. Les microeconomies la poden controlar al 100%. Economies transparents, justes, cooperatives.
- en l'economia del TENIR, qui
té més encara pot tenir més i més, qui no té, cada vegada tindrà menys, en
l'economia del SER no és més ric qui més té, sinó qui menys necessita, l'important
és SER persona i saber viure cooperant
quins models de "monedes socials" hi ha?
- LETS -sistemes locals
d'intercanvi comercial-: saldo positiu o negatiu. En general, poca vinculació amb
el comerç local. Reforç comunitari.
- Bancs
del Temps: Saldo positiu o negatiu en hores o minuts, principalment limitats a
serveis i intercanvi de coneixements.
- Monedes
de fidelització: respaldat amb euros. Molta vinculació amb economia
global. Rep els alts i baixos de l'economia global. Car de posar en marxa,
pel cost de la protecció dels bitllets contra falsificacions. En ser
moneda anònima, té la mateixa dificultat de control de la massa monetària que
amb l’euro.
- C3
xarxes de crèdit: entre empreses. Suport positiu cooperació
- AEL
arbres enriquiment local: és un sistema mixt, ja que agafa elements dels anteriors models. Sistema de finançament comunitari, en un marc associatiu (petites comunitats participatives i interconnectades), complementari a
l'euro, permet vinculació amb comerç local i cost de 0 euros per posar en
marxa.
però no és el
mateix que utilitzar l'euro? quins avantatges hi ha?
- un euro en el mercat, de
seguida marxa del poble, cap a Wall Street i borses o mercat de divises o països estrangers o paradisos fiscals, etc.
- una Unitat d'Intercanvi local és com un
euro local, es queda per seguir facilitant els intercanvis, és un mitjà de
pagament igual que l’euro però sense cap dels inconvenients de l’euro
això és legal?
- és un sistema complementàri, no es
proposa competir amb l'euro, actua en el marc d'una associació i un àmbit
restringit. Compleix la normativa europea sobre el diner. Cada oferent és
responsable de les seves obligacions fiscals (amb euros). No anem en contra dels
impostos, sinó a favor de que els impostos serveixin pel que han de
servir: bens comuns
a qui pot
interessar això?
- a tothom perquè estimula
els intercanvis quan no hi ha euros, valora coses que l'euro no valora, tothom
pot participar, no és excloent ni marginadora, és més estable que l'euro, la
massa d'Unitats d'Intercanvi es controla localment i s’adapta exactament al comerç
local
- permet estalviar euros i
usar-los per tot allò que no pot ser pagat amb les Unitats d'Intercanvi local (UI), a mesura que
puguem cobrir més necessitats amb UI, disposarem de més moneda
global
quins avantatges
poden tenir els comerciants?
- es ven més, atrau nous
clients, segurament no vindran només per les ofertes, les UI local no són escasses,
- més publicitat, sortiran en
el bloc i en el butlletí
- part del marge de benefici
el pot tenir amb UI local.
- en la mesura que hi ha més
socis hi ha més ofertes, està contribuint a que el poble s’enriqueixi, promociona
productes i serveis locals, afavoreix nous projectes locals
- impuls noves sinergies, crea
valor i autoestima local, fomenta el canvi de valors, aposta per la
resiliència local, amb el temps més oferta de producte local, disposaran d’una
línia de crèdit sense interessos per impulsar nous projectes
- estaran potenciant les UI local, possibles pagaments a proveïdors
- participaran en un sistema d’estalvi
d’euros, banca ètica, microcrèdits sense interessos
- participació en la
responsabilitat social de les empreses, participar en un sistema fàcil i
resilient, participar en un projecte pedagògic i cooperatiu de futur
quins són els conceptes bàsics d'un AEL?
- tothom pot generar riquesa,
tots/es som diferents, tots/es tenim qualitats úniques, tots/es tenim molt
per aprendre
- cadascú és el responsable
dels seus actes, la confiança neix de la transparència, tota la informació
és oberta a tots els socis/es, hem de vetllar per a que no es produeixin
malentesos
- com es crea la MUI? treballant en projectes aprovats per l’associació en el sentit
dels seus principis/objectius, a cada hora de treball es generen 10
UI (màxim), que és temps de dedicació del soci.
com fer-me soci?
(a definir per cada AEL)
- voler treballar pels
objectius de l’associació (objectius de la Carta de la Terra. Avançar
localment cap un món divers, sostenible i pacífic)
- poden ser socis els qui
viuen o tenen vinculació directe amb l’àmbit definit. Cal donar-se d’alta
en el web-bloc o en l'Oficina de Canvi Local. Llegeix les instruccions del
funcionament de l'AEL, com pagar la quota acordada (és bo que hi hagi un
mínim d’euros inicials per poder tenir unes monedes locals per començar)
- l'ideal és que en un compte
de banca ètica s’ingressin els euros inicials, en el Fons Cooperatiu en
euros. Aquest Fons Cooperatiu servirà per les despeses mínimes de l’ecosistema
i, a mesura que vagi creixent, servirà per fer microcrèdits sense
interessos per projectes de l’ecosistema, amb lo qual estarem convertint
EurosEspeculatius en EurosCooperatius.
què és l'Oficina
de Canvi Local?
- gestionada per la Junta
coordinadora
- horaris i lloc cèntric
- fa la funció de "banc
local" però preferim "canvi local"
- canvi personal, canvi de
valors, canvi de poble, canvi de moneda...
- un espai físic on hi ha
socis/es atenent
- funció
d'informació: de l'ecosistema, dels projectes existents, de nous projectes
possibles, atenció als socis/es: aclarir dubtes, anotar motivacions, recollir
propostes de nous projectes, donar Targetes-d'Intercanvis.
- funció
tècnica: introducció de moviments, vetllar perquè tot quadri, extreure
informació pels socis/es, saldos de l'ecosistema, llistat actualitzat de
socis/es, extreure estadístiques, enviar extractes dels moviments
- funció
de formació: fer sessions de formació, anar a explicar el projecte, participar en
esdeveniments
què és la
Targeta-d'Intercanvis?
- estri de butxaca que
serveix per anotar els intercanvis, document DINA4, doblegat en 8 parts
iguals - amb tres doblecs. Conté: capçalera, cos i cara darrera amb línies
- cada línia conté: data de l'intercanvi, concepte (treball,
servei, producte, etc.), codi de qui dóna (paga), codi de qui rep (cobra), ENTRA -
UI cobrades en la TM del que cobra, SURT - UI pagades de la TM del que paga, saldo acumulat de la TM, signa jo firmo la
teva i tu firmes la meva, passat, marcar un cop s'ha passat a l'OCL.
com utilitzar la Targeta-d'Intercanvis per fer una compra o una
venda?
- dos socis/es acorden un
intercanvi, els dos acorden el preu, els dos anoten el mateix en les
respectives TI, en un entra, en l'altre surt cadascú signa el moviment de
la TI de l'altre
què són els vals d'intercanvis?
- són com talons, contenen
les mateixes dades que una línia d’una TI, serveixen per fer un sol
pagament, els omple el comprador i faciliten que el venedor no hagi d’escriure
tant. El venedor només ha de comprovar i signar la TI del comprador
- vals personalitzats: quan
un establiment els vol amb el seu disseny amb algunes dades fixes, que
simplificaran la transacció
com comunicar els moviments a l'Oficina de Canvi Local?
- enviar un correu electrònic
a l'adreça creada per tal efecte. En el tema: moviments, en el cos: tots
els conceptes separats per punt i coma (coma només serà pels decimals de
l’import), data; concepte;soci comprador;soci venedor;import en UI
- exemple, on el comprador
seria S44 i el venedor S215:
23-11-12;verdura;S44;S215;5,72
- tantes línies com moviments
a comunicar. Es poden incloure aclariments, si cal es poden comunicar també
moviments d'un altre soci/a. Un cop enviats cal posar una marca en
"passat" de la TI, per no repetir-lo. Pots també demanar a un
altre soci/a que et faci el favor d'enviar-lo, pots anar directament a
l'OCL. Si es tracta d'un "oferent (botiga, professional...)" i
té problemes per passar-ho, pot demanar ajut a l'OCL
què fer quan se m'acaba la TI?
- enviar un email al correu
de l'OCL demanant-ne una, anar directament a l'OCL a recollir-la o a
demanar-la
com es controla la Massa d'Unitats d'Intercanvi?
- el Fons Cooperatiu és
l'eina reguladora, es nodreix d'UI que no s’usen. En dipòsit. Serveix
per fer crèdits sense crear diner nou, les UI aportades sempre es
poden recuperar
- amb normes entenedores per
tothom (2+2=4)
- amb la supervisió de la
Junta coordinadora i el control de l’Assemblea
com fer aportacions al Fons Cooperatiu?
- El Fons Cooperatiu serveix per regular la MUI, s’hi dipositen UI que no s’usen, serveix per fer crèdits sense crear UI noves,
- Les UI que s'aporten sempre es poden recuperar, quan interessa
- El Fons Cooperatiu és el projecte de codi EXX. Tots els socis/es sempre poden fer-ne. Amb un correu electrònic o anant a l'OCL (cada AEL ha de definir el seu mètode operatiu)
qui pot oferir o demanar coses?
- tots els socis/es són
potencials oferents
- oferents
bàsics: tothom pot oferir quelcom, sabers i coneixements, serveis, objectes
2ª mà
- oferents
aprenents: aquells que estan experimentant quelcom, similar a la desapareguda
figura de “l'aprenent”, en un entorn de confiança poden provar
- oferents
professionals: comerços, establiments, professionals, productors, poden
oferir un % amb UI locals, han de pagar impostos, els productes els
paguen amb euros. Venen en euros, les UI són un mitjà de pagament.
com puc oferir coses?
- enviar un correu per
publicar en el bloc o segons com ho tingui definit l'AEL, pel bloc
- enviar un correu a una
llista de distribució on hi siguin tots els socis/es, l’endemà tothom
rebrà un correu resum, també es pot penjar al bloc ,com a mínim cal donar
el codi de soci/a, cal eliminar les ofertes caducades
- si ets un oferent
professional amb un cartell indicant que s'admeten UI locals en l’establiment
- demanar a l'OCL sortir en
el butlletí d’oferents professionals(que estarà al servei de tots els socis/es
per exposar públicament en tots els establiments).
com es fixen els preus?
- el preu d’un producte ve determinat per la llei de l’oferta i la demanda com es fa amb els preus amb euros.
- els preus dels
serveis per la valoració de l’hora de treball, de tota manera és un tema que mai s’ha resolt
en la història de l’economia. El dubte clàssic és quantes hores has hagut
d’aprendre per treballar una hora efectiva.
- tenim la referència de 1 moneda local = 1 eu, amb una hora de treball voluntari en un projecte de l’associació pots anotar com a màxim 10 Unitats d'Intercanvi a l’hora (és una referència que cal ser aprovada per l’associació).
- en definitiva, en cada intercanvi
entre socis, els dos socis/es són els qui pacten el preu final. La guia
bàsica és el sentit comú segons els preus del mercat
com puc veure les ofertes?
- en el bloc hi ha totes les
ofertes comunicades pels oferents, en els establiments on un cartell indicant que s'admeten UI locals, en l'interior hi ha un cartell amb l’oferta actual
(aquesta oferta, cada oferent la pot anar modificant en funció de la seva
situació en euros. Ha de poder donar sortida a les seves UI i això
serà a mesura que les ofertes de l’ecosistema creixin.
com sé els correus electrònics dels socis?
- cada setmana s’envia un
correu amb un enllaç a la llista de socis/es per poder contactar
com sé si un soci/a té saldo?
- cada setmana s’envia un
correu amb un enllaç a la llista de saldos de tots els socis/es i també
dels projectes
- l’AEL és un sistema
transparent per una nova societat on no es pot enganyar ni robar
en quins projectes puc treballar?
- pots veure'ls en la llista del bloc
"mercat de les UI locals", també pots demanar informació en l'OCL, pots
posar en marxa el teu projecte, en el bloc hi ha informació de com
procedir
puc comprar UI amb euros?
- fent primer un ingrés dels
euros en un compte de l'entitat, en un compte de banca ètica, cobrant
després UI en l'OCL, amb el justificant de l'ingrés a
l’entitat bancària. En l’OCL anotaran la mateixa quantitat de UI que d’euros més un 5% de bonificació d’estímul, disposaràs de 6 mesos per
poder recuperar els euros (-5% i retornant les UI) (una
possibilitat a definir en l'AEL)
puc convertir UI en euros?
- si l’origen és l'intercanvi de UI amb € tens sis mesos per convertir-les altre cop a l’OCL (una
possibilitat a definir en l'AEL), en cap altre cas es pot fer la
conversió, exceptuant entre socis/es
què se’n fa del fons d’euros?
- per les despeses en euros que facin falta (Targetes-d'Intercanvi, fulls diversos...)
- a mesura que el
fons vagi creixent, servirà per fer microcrèdits sense interessos per
projectes de l’ecosistema (estarem convertint euros especulatius en euros
cooperatius).
com posar en marxa un nou AEL?
- en el bloc
http://arbresenriquimentlocal.blogspot.com hi ha descrits tots els passos
- el més important és la DECISIÓ i un EQUIP IMPULSOR, disposats
a superar tots els obstacles
es pot intercanviar entre les ofertes de dos AEL
diferents?
- dins l’àmbit de les mateixes UI les respectives OCL controlen les MUI i, si cal, les regulen. Amb el mateix model, doncs, és fàcil.
- amb altres sistemes d’altres
àmbits cal establir protocols de connexió, caldrà veure la paritat, caldrà
tenir en compta el funcionament, caldrà establir els límits adients, perquè cap dels dos sistemes es pugui desequilibrar.
què passa si algú fa un frau?
- un soci/a podria falsificar
el seu saldo, un no soci podria falsificar una TI o vals. Qualsevol frau
seria un frau al conjunt de l’ecosistema però en el moment d’inscriure
l’operació en l'OCL es detectaria l’origen del frau i es podria corregir.
Es pot identificar la persona responsable i se li intentarà fer entendre
(dimensió pedagògica), es poden aplicar mesures punitives s/estatuts, el
mateix si algú compra en una botiga sense tenir prou saldo i el botiguer
no se n’adona
- l’AEL és transparent i al
quedar tot escrit, tard o d’hora es posa de manifest i s’eviten
malentesos, fraus i errors.
quines són les bondats de l'AEL?
- + producció local, +
ofertes producció local, + consum producció local
- + les botiques podran
vendre productes fabricats aquí, + els restaurants podran oferir plats amb
productes d'aquí, + autoestima (individual i col·lectiva)
- + salut, + benestar, + a
més vendes, + impostos euros (també), + possibilitat impostos amb UI, +
captura € especulatius i conversió en € cooperatius, + inversió en
producte local i també global, + retorn del "color" del poble, +
treball, + resiliència, + sobirania alimentària, + sobirania energètica
